La imatge mental que sempre he tingut de les pel·lícules de vaquers és alguna cosa grisa i borrosa amb diàlegs curts i sense res emocionant. Després de veure "Unforgiven", la meua opinió no ha canviat rotundament, ja que no és ni serà el meu gènere favorit, però, he arribat a la conclusió que aquesta visió la tenia perquè quan era xicoteta i anava a casa dels meus iaios jo volia veure dibuixets...i el meu avi mirava pel·lícules de vaquers... i pense que açò ha influït que mai li donara una oportunitat a este gènere.
En realitat, la pel·lícula no m'ha encantat, però no ha estat malament. He de dir que és difícil fer-nos sentir durant tota la pel·lícula que el roí és el bo, i el Sherif és el que fa mal les coses. Realment aconsegueix fer un embolic de sentiments i judicis, partint de les injustícies dels menys protegits. El missatge és que una injustícia es paga amb una altra injustícia.
Però, no us penseu el que no és. El que m'agradat és la manera de trastocar els nostres judicis i valors, no el missatge de la pel·lícula, ja que mai m'ha agradat la venjança, ni les pel·lícules que parlen d'ella. Realment són pel·lícules que hem fan patir, perquè em pose en el lloc de tots, i tothom té una vida, una família...i ningú té dret a destruir-la, ningú.
Tampoc m'agrada el missatge últim: sempre som com som, i no podem canviar. Ell havia canviat per la seua dona, però acaba bevent i matant a tots sense deixar que es defenguen, ja que la seua ira és més gran.
Està clar que la manera de fer justícia del Seriff era una miqueta forta, però tampoc n'hi ja que tornar mai la mateixa moneda, i aquesta pel·lícula no mostra res d'això sinó tot el contrari. De totes maneres, pense que és una bona pel·lícula a on es fa una reflexió sobre la violència fàcil de veure en els distints personatges:
les prostitutes, els vaquers, el sheriff i els xiquets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada