APRENDRE A SER MESTRES...

Quan som xicotets i anem a l´escola interioritzem una sèrie de conceptes i pautes de les quals som gairebé inconscients quan creixem. El que llix una persona, el que parla amb la gent, el que escolta... tot s'aprèn en les primeres etapes d'aprenentatge i té repercussions al llarg de tota la vida. En general, a l'escola li donem més importància a l'apartat escrit que al del parla. Això fa que els xiquets vegen l'escrit com més important i lluiten per aconseguir dominar-ho, deixant una mica oblidada la parla fora de l´ ús de casa i el carrer.

Hem de partir de que la parla és anterior a l´escriptura, els primers homens utilitzaven els sorolls produïts amb la gola y el cos i les onomatopeies per a comunicar-se. La escriptura va ser una gran avantatge en la humanitat, ja que denota una intel·ligència major i una capacitat d´ abstracció molt gran. D´aquesta manera, hem de valorar que la escriptura i la parla son activitats humanes totalment complementàries i hem de valorar-les i treballar-les donant-li a cada apartat el temps i la preparació necessària per a facilitar un coneixement complet per a formar a persones completes.

Moltes vegades, l´escola no incideix en la parla perquè pensa que ja es fa un gran ús de la parla a casa i amb els companys i no es necessari el treballar-ho més, Tanmateix l´escriptura, que en aquestes edats, fora de l´escola poc s´ utilitzen, es treballa prou més. Pense que açò es un error molt gran, i que els futurs mestres hem d´ intentar canviar aquest concepte. aquesta opinió es fonamenta en els usos de la llengua, els quals estan restringits pels àmbits d´ ús que el parlant els dóna. Si el xiquet només aprèn a parlar a casa i al carrer quan siga major a soles parlarà amb domini i soltura en casa i en el carrer. No podrà defensar-se en altres situacions perquè no haurà après vocabulari necessari, bases, regles de conducta. Es limitarà a utilitzar la llengua a soles en el aspecte informal, familiar... i li constarà molt fer-ne un ús mes formal, mes culte i que necessite més preparació que una conversa amb la mare o amb el veí. Tot açò es resumeix en que a banda de formar grans escriptors, hem també de formar grans oradors. Gent que puga defensar-se en tots els àmbits de la seua vida d´ una manera completa i organitzada. Gent que parle correctament.

El problema, moltes vegades, resideix en que és molt mes difícil avaluar un text oral que escrit. També en que moltes vegades no se sap com fer activitats orals i com enfocar-les per a que siguen constructives, avaluables, amenes i que, a més, els xiquets aprenguen amb elles. Moltes vegades no ens adonem que el mes senzill es deixar que el xiquet s´ espresse. I més endavant ja podrem fer més coses, com ara, obres de teatre, recitals... i finalment les exposicions.

Al parlar de l´ exposició com punt final no vol dir que a l´ escola a soles preparem a un xiquet per a que puga fer exposicions. Simplement, en una exposició es pot apreciar molts aspectes de la parla y de la escriptura. La importància de la exposició resideix en que agafa tots els àmbits anomenats. Per a fer una exposició, el xiquet prèviament ha d´ aprendre a llegir, extraure conclusions, fer-se esquemes, controlar el temps de parla, tindre recursos visuals, adaptar el missatge al receptor, adaptar el vocabulari i parlar de forma clara, contundent i amena.

Però... que primer no haurem d´ aprendre açò els futurs mestres? Moltes vegades la formació del mestre es el q fa que no es faça a l´ escola. Moltes vegades volem ensenyar als xiquets coses que o dominem, coses que no volem, coses que no creguem.

Per tant, si volem oferir una ensenyança per a formar xiquets complets, primer hem de formar-nos a nosaltres mateixos. Hem de demanar que canvien els mètodes d´avaluació dels propis formadors de mestres. Hem de demanar una ensenyança coherent amb el que ens exigeixen. Els futurs mestres no podem viure una esquizofrènia en la qual estudiem uns mètodes innovadors d´ ensenyança, que aprengam a pensar, raonar, ser crítics, parlar... però, el que conta es la nota d´ un paper escrits d´ alguna cosa que t´ has après.

Hem d´ aprendre per a després ensenyar a aprendre. Hem d´ aprendre a parlar bé si volem ensenyar a parlar, hem d´ aprendre a escriure coherentment y correctament si volem ensenyar a escriure, i em d´ aprendre a escoltar als companys i als xiquets si volem ensenyar- los a escoltar.