Per què Cadira?

Un dimarts del més de desembre, una companya de la universitat aparegué amb un text per als seus alumnes. Aquest text parlava de la cadira, ja veus, d´ una cadira!. Els alumnes es varen quedar intrigats, i reflexionaren quins podien ser els motius pels quals la companya volia que ells el llegiren i el comentaren.

La xiqueta les donà pistes, les va dir que era un text de Joan Fuster, un fragment del Diccionari per a ociosos. Açò ja era una gran pista, ja que el text reflectia l´ essència d´ aquest autor, autor d´ obres que esdevenen totalment bàsiques en la cultura catalana i que causen un enorme impacte social. El que defineix a Joan Fuster és que és crític amb l´ amenitat i l´ ironia.

En aquest text ens comparava la cadira amb l´ ou de Colom. Ens diu que per a que sigui una cadira amb les perfectes condicions no depèn dels materials sinó de la seva arquitectura. Diu que la cadira patia un endarreriment considerable, però que no era l´ únic.

Al final varen arribar a la conclusió de que el text volia crear un impacte els lectors, fer-los pensar en les coses a les quals donem importància i que realment ens perdem l´ important o ens quedem amb les aparences. També era interessant degut a moltes paraules que a vegades causen confusió a l´ hora de pronunciar. I sobretot per a passar una estona inmersos en el mon de la literatura catalana.

I esque les coses han de ser pràctiques, i en l’època que vivim deuria d’estar aprés perquè hem d’arribar a ser crítics amb el nostre entorn. En este món es mira més la forma que el fons, el paper que a la persona, la nota que l’experiència d’aprendre... Ja ho deia Fuster...i encara no l’hem aprés.