IUVENTUTIS DAY

El diumenge passat aní al teatre Micalet a veure l'obra de teatre: "Iuventutis Day".Aquesta obra està escrita i dirigida per Joan Peris i Xavi Castillo.

Es tracta d'una comèdia àcida, que critica a la jerarquia eclesiàstica, a la banalitat dels mitjans de comunicació de masses i a l'estil caciquil de fer política d'una família.

La trama gira al voltant de la propera visita que farà el Papa al 2011 a Madrid. Aprofitant la vinguda, cadascun intenta sacar el màxim profit dels seus interessos: El president de Castelló vol que faça escala en l'aeroport d'aquesta ciutat, a veure si així poden acabar-ho d'una volta. A la cúpula eclesial se li acudeix fer una serie de televisió, i alguns programes basats en la fe i en les creences, com per eixample: Factor Fe. Els polítics també fan de les seues, i ajuden a tots pels interessos que rebran després...´

La denuncia es fa per mitjà d'un xic, que de xicotet va tindre una visió mariana, es va convertir en el "el xiquet de Benimaclet". En mig d'aquest embolic, l'església vol que el xic es convertisca en un símbol per a l'encontre. Els polítics volen que es facen representacions dels miracles en una "tour" que finalitze en un lloc turístic que necessita una ajuda per a aconseguir turistes, per això li canvien el nom de "xiquet de Benimaclet, pel de xiquet del lloc que volen patrocinar".

Com he pogut observar, l'obra està plena d'estereotips exagerats: El polític corrupte i mentor de la seua filla, la dona amb depressió, el fill tocat que tothom vol mantenir ocupat per a que no moleste, firmes amb pseudònims... les mongetes, una bruta i l'altra molt refinada, el bisbe en el seu lloc jeràrquic, el xiquet que s' ha criat en família "enemiga de l'església i perseguidora d'aquesta" que té visions marianes i vol ser retor. La caracterització de la família d'aquest xiquet em va parèixer molt graciosa: La germana estudiant de filologia catalana, el pare republicà, l'avia Massona...

Hi ha unes coses que em van fer molta gràcia. La primera va ser el comentari que feia un retor en una entrevista amb la gent de valència. Al començament de l'obra (que era entera en valencià menys quan parlava un personatge) Doncs comença parlant i li demana permís al retor important de Roma per a parla-les en valencià als jovens de l'entrevista Ell li ho concedeix, i quan termina de parlar comença tot ràpid a parlar en anglès. El retor de Roma li pregunta: els estaves parlant en anglès? i ell contesta: si eminència, esque els xiquets d'ací estudien així. És una crítica a l'assignatura de ciutadania que es donarà en anglès, i va ser mol graciós com ho van desenvolupar.

Altra cosa que em va agradar molt va ser escoltar a dos personatges, que feien respectivament, d'argentí i d' els Estats Units. El que va ser curiós era que parlaven en valencià, però amb els accents característics. En anglès feia així l'accent, i soltava "Oh, My God!", i l'argentí parlava amb l'accent del seu idioma en espanyol, però parlava en valencià.

Com havia comentat abans, la critica es fa per mitjà d'aquest xiquet, que es converteix en assassí. Primer mata a la seua família, el que fa que la campanya dels polítics i els retors es desbarate, i que perden molts diners. Però després, fa un raonament d'avant del públic en un monòleg, i al final acaba matant-los a tots, inclòs a ell mateix amb una bomba pegada al seu cos.

La reflexió que fa el xiquet és l'argument de l'obra, i parla de quan Jesús aplegà al temple i veié que tot estava ple de mercaders, i que el tirà tot per terra. Ell afirma que si ell haguera sigut jesús els haguera matat a tots. I encara que Deu et demana sacrificis que després no cal que faces (com Abraham amb el seu fill) docs hi ha algun sacrifici que si cal fer... i és el que fa ell matant-los a tots per acabar en aquesta hipocresia.