Memories D'Antonia

Aquesta pel·lícula comença amb els pensaments d'Antònia quan comença l'últim dia de la seua vida, els quals la tornen al seu poble natal a on es desperta i a on recorda el que ha fet a la seua vida i el que passarà quan mora.

Encara que parega que és ella la que conta la història de la seua vida, el final de la pel·lícula et sorprèn amb la narradora, què no es altra que la seua besneta Sara.

Comença recordant com va arribar al seu poble, del que feia 20 anys que s'havia anat, per a veure a sa mare en els seus últims moments i poder soterrar-la. Ella arriba amb la seua filla, i observa amb una mica de tristor, que res ha canviat en aquell poble.

Antònia no arriba sola, li acompanya la seua filla, i prompte iniciaran la seua vida en el poble. La seua presència no quedarà inadvertida i a soles hi ha un home que se n'alegra que haja tornat, el seu amic "dits torts". Aquest personatge és un intel·lectual que ajudarà a les xiquetes descendents d'Antònia, però és una persona amargada i trista, que l'únic que vol es morir. També un granger, que arribà al poble quan Antònia se'n va anar es fixa molt en ella, i el que comença amb una amistat, creixerà fins arribar a l'amor.

Pel que he vist, "Antònia's line" es una narració generacional amb un clar talant feminista. En la durada de la pel·lícula, es reconstrueix més de quaranta anys de la vida d'una dona que ha sigut tota la seua vida independent, i tot açò ho tracta des de la perspectiva del seu últim dia.

I esque, l'arribada d'Antònia al poble no deixa indiferent ni al retor. El relat es dona en un poble d'Holanda a finals de la segona Guerra Mundial. Relata la vida de 4 generacions de dones d'aquesta família en aquest poble. Es remarca i es transmet amb força la satisfacció d'una dona que va saber transmetre a la gent que venia després d'ella tots els valors i coses que ella considerava importants per a viure, també el seu caràcter independent. Tot allò que ella mateixa a mantingut al llar de la seua vida, fins a l'últim dia.

La seua filla, Daniella, va voler ser mare sense casar-se, deia que no necessitava a un home per a res més. Mes tard mantindrà una relació amb la mestra de la seua filla. La seua neta, la filla de Daniella, s'anomenava Teresa, i va resultar que era una superdotada que als vint anys ja donava classes en la universitat. La seua intel·ligència la manté aïllada, però un amic seu de la infància acabarà per conquerir el seu cor i junts tindran una filla, Sara, que es la que conta la Història.

És una pel·lícula molt recomanable. No es la típica pel·lícula i crec que no deixarà indiferent a ningú. La lluita amb la que Antònia defensa a las seua família, la cuida i la protegeix és admirable, però el que més és a tota la gent que ajuda sense que li ho demanen. I es que canvia la vida de molta gent, trenca amb les injustícies que tots coneixien però ningú parlava. És la dona "Transició" que dona un altra perspectiva al poble i lluita pels indefensos e incompresos en eixa època.

És una pel·lícula que et dona una raó per a trencar amb lo que es troba fixe i que no deuria d'estar permès. Una pel·lícula que et proporciona un somriure, encara que n'hi ha moments per a no riure. Però, que és la vida en realitat? Doncs açò, patiment, lluita i alegria...i el que transmet la pel·lícula és exactament açò: que al final de la teua vida has de contar i recordar les coses bones i quedar-se amb els somriures de la gent que t'importa.