Memento

Per comentar aquesta pel·lícula començarem pel final, tornarem al principi...ara que? Una miqueta del mig?...ara principi, ara final, ara principi, ara meitat... i és que la primera vegada que vaig veure la pel·lícula a classe no entenguí res... a soles quan la vaig a tornar a veure em vaig anar acostumant i vaig poder començar a entendre-la.

Realment, el motiu pel qual el director comença pel final, intercalant el mig i acabant pel principi...i creant situació d'embolic és, precisament, per això. Vol que sentim el mateix que Leonard (el protagonista). Ell, amb la seua amnèsia, viu constantment confós, anotant tot, descobrint... i és el que ens fa a nosaltres fins que a la pròxima escena ens explica la situació esmentada abans i amb els segments en blanc i negre ens mostren la seua historia d'una forma lineal amb una interessant juxtaposició narrativa que involucra, donant-li molta importància a l'aspecte visual i formal.

La importància d’anar descobrint la veritat junt el protagonista ens fa ficar-nos en la sua pell, i anar recuperant la memòria en ell dia a dia. Per això pense que l’ús de la inversió temporal és molt intel·ligent per part del director. Açò crea una situació d’incertesa impressionant, que sumada amb la presentació del final al començament, està oberta a un milió de possibilitats que cada ment va per un camí diferent al veure la pel·lícula, o això és el que pense desprès de parlar amb els companys.

Voldria destacar la frase:” No me'n recorde d’oblidar-te” com a frase que m’agradat, i més amb l’argument de la pel·lícula. Curiosa, fresca, divertida i sentimental.

Però, encara que és gratificant veure una pel·lícula original, a l’hora de plantejar l'argument, que ens enganxa i ens fa estar en tensió, he d’afegir que no em va agradar res la música de la pel·lícula. No pense que estiga encertada per a res. Però això és la meua opinió. No pense que siga mala música, simplement que no està posada en el lloc que li toca.

En resum, l’experiència de la pel·lícula va ser molt gratificant i bona. M'agrada poder conèixer aquestes pel·lícules, que no són res paregudes a les pel·lícules a las que estic acostumada, i això és una manera d’aprendre, obrir la ment i conèixer altres maneres de fer cinema molt bo i, per a mi, desconegut.