L'altre dia, quan tornava a casa, observí en l' autobús una situació que em va fer reflexionar sobre la literatura que llegixen i veuen els xiquets. La situació va ser una xiqueta d'uns 7 anys amb la xica que la cuidava, la qual cosa vaig deduir pel seu accent, la seua forma d'interactuar... Doncs bé, la xiqueta es divertia colpejant a la pobre xica amb els paraigües, fins que la jove, cansada ja, li va dir: "carineyt, açò no està bé, que passaria si t'ho fera a tu?"?" al que la xicoteta no tardà a respondre: "que et denunciaria per maltractament a menors".
Realment, ja estem vivint massa situacions paregudes: des de xiquets que es llancen les cadires per damunt imitant als de lluita lliure de la televisió, fins la imitació del "Shin Shang".No vull fer un judici sobre el valor educatiu que en tenen aquestos dibuixos, que és la literatura mes vista pels xiquets, simplement reflexionar sobre les alternatives, els objectius i els deures de pares i educadors.
En primer lloc, no pense que prohibir als xiquets que vegen els dibuixos siga una solució, ja que acabaran veient-lo igualment i parlant amb els amics. Simplement pense que hauríem de potenciar un tipus de dibuix que aportara més als xiquets, i que els fera reflexionar, pensar i a mes a mes, gaudir. I si no som capaços de fer açò... que esperem? No ens hem de sorprendre quan els xiquets només desitgen ser cantants, rics i no fer res en tot el dia...
Els xiquets no són estúpids... i com veiem saben molt bé el que els interessa. Moltes vegades, els adults interpretem malament el concepte de “pensar per un mateix”, pensant que els xiquets s’han d’expressar, s’han de relacionar, han de veure el que preferisquen... les donem a conèixer tots els seus drets...però, que passa amb els deures? Amb el respecte als altres?...doncs que moltes vegades se'ns oblida, i el que estem fent és donar-les una educació mancada, que repercuteix en la seua formació per a la vida adulta.
No es tracta de fer una realitat falsa recoberta de color rosa, sinó de fer una realitat creïble, amb la que es senten identificats, amb la qual podem transmetre als xiquets els valors de la convivència, respecte, tolerància,... tot allò que necessiten per a formar-se de manera completa. Mostrant el que poden fer, el que han de respectar, quines son les seues obligacions i també els seus drets... Utilitzant la literatura per a que aprenguen a veure la seua realitat e incús poder detectar si algú les fa mal psicològic, escolar o sexual.
Aquesta última aportació que he fet sobre l'abús sexual a menors ja se està fent en països sud-americans, i en algunes províncies de l’estat espanyol. És açò un avanç i una obertura a tornar al objectius primaris del conte, dels dibuixos... que era advertir als xiquets i ensenyar-los per a poder construir-se com a persones. I tot açò no l'aconseguiran els xiquets, si no els seus majors, és a dir, nosaltres.
En primer lloc, no pense que prohibir als xiquets que vegen els dibuixos siga una solució, ja que acabaran veient-lo igualment i parlant amb els amics. Simplement pense que hauríem de potenciar un tipus de dibuix que aportara més als xiquets, i que els fera reflexionar, pensar i a mes a mes, gaudir. I si no som capaços de fer açò... que esperem? No ens hem de sorprendre quan els xiquets només desitgen ser cantants, rics i no fer res en tot el dia...
Els xiquets no són estúpids... i com veiem saben molt bé el que els interessa. Moltes vegades, els adults interpretem malament el concepte de “pensar per un mateix”, pensant que els xiquets s’han d’expressar, s’han de relacionar, han de veure el que preferisquen... les donem a conèixer tots els seus drets...però, que passa amb els deures? Amb el respecte als altres?...doncs que moltes vegades se'ns oblida, i el que estem fent és donar-les una educació mancada, que repercuteix en la seua formació per a la vida adulta.
No es tracta de fer una realitat falsa recoberta de color rosa, sinó de fer una realitat creïble, amb la que es senten identificats, amb la qual podem transmetre als xiquets els valors de la convivència, respecte, tolerància,... tot allò que necessiten per a formar-se de manera completa. Mostrant el que poden fer, el que han de respectar, quines son les seues obligacions i també els seus drets... Utilitzant la literatura per a que aprenguen a veure la seua realitat e incús poder detectar si algú les fa mal psicològic, escolar o sexual.
Aquesta última aportació que he fet sobre l'abús sexual a menors ja se està fent en països sud-americans, i en algunes províncies de l’estat espanyol. És açò un avanç i una obertura a tornar al objectius primaris del conte, dels dibuixos... que era advertir als xiquets i ensenyar-los per a poder construir-se com a persones. I tot açò no l'aconseguiran els xiquets, si no els seus majors, és a dir, nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada